dilluns, 14 de gener del 2013

BENVINGUTS


Hola , sóm un grup de faig que us volem explicar l'edat mitjana detalladament.
Esperem que us agradi i que trobeu la informació adequada.

CLASSES SOCIALS

En aquesta piràmide de la societat medieval, es veu molt clarament com estava dividida la societat d’aquella època.
A baix de tot, els soldats , camperols i sefs.
Una mica més amunt , cavallers, bisbes, abats i senyors.
Ducs, comtes i prelats( altes instàncies de l’església , com bisbes i cardenals) estaven molt amunt i a dalt de tot , el rei.
La societat de l’edat mitjana té una estructura piramidal, on a la base hi ha els no privilegiats , i a la cúspide els més privilegiats.



COSTUMS


Els banys en aquella època eren presos en una banyera enorme plena d'aigua calenta. El pare de família era el primer a prendre, després els altres homes de la casa per ordre d'edat i després les dones, també en ordre d'edat. Al final els nens, i els bebès.
Les teulades de les cases no tenien sota teulada i en les bigues de fusta es criaven animals, gats, gossos, rates i altres bestioles. Quan plovia les goteres forçaven als animals a baixar. D'això va néixer l'expressió: "plouen gossos i gats".
Els més rics tenien plats d'estany. Certs aliments com el tomàquet rovellaven el material fent que molta gent morís enverinada.
Els llocs per enterrar els morts eren petits i no havia sempre suficient espai per a tots per la qual cosa els taüts eren oberts i retirats els ossos per a ficar altre cadàver. De vegades a l'obrir els taüts, es percebia que el mort havia esgarrapat la terra, perquè havia estat enterrat viu.
En aquesta època va sorgir la idea de, en tancar el taüt, agafar al canell del difunt un fil i passar-ho per un forat del calaix que fos lligat a una campaneta sobre la terra. Si l'individu estava viu sol havia de estirar el fil i si sonava la campaneta, seria desenterrat ja que una persona quedava al costat del taüt durant uns dies. D'aquesta acció Surio l'expressió: "Salvats per la campana" que fem servir avui en dia.

COM VIVIEN?

 A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters,ferrers,fusters,orfebres...) que treballaven als tallers , on elaboraven i venien els productes que frabicaven.
Al camp vivien els camperols, alguns eren lliures tot i que la majoria eren serfs, treballaven la terra i fabricaven tot el que necessitaven.
Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir unes normes i uns horaris molt estrictes.
Els nobles, eren els encarregats de protegir i defensar  al poble de les guerres.

QUÈ MENJAVEN?


A l'Edat Mitjana no els preocupava l'excés de greix en els menjars tot al contrari en època de fam era desitjable estar  més aviat gras que no pas prim.
Cada habitant consumia al dia més de 600 grams de pa; el dels pobres era moreno o negre amb mescla de segó, i el dels rics, pa blanc de blat.
Els productes làctics ja formaven part de la dieta de l`Edat Mitjana. El formatge, es considerava menjar de pobres i poc apropiat per a la taula del senyor. Els pagesos, conservaven la crema de la llet en forma de formatge i podia aguantar mesos; sobre tot els animals de granja eren molt importants.
El peix. Els peixos d'aigua dolça constituïen un nutritiu aliment per a qui els podia pescar.
Al corral solia haver varies gallines de les que obtenien ous i carn. Els coloms dels colomars, quan no hi havia ous ni carn fresca, tenien un gran valor.
Al vi i l'arengada dels dies de vigília s'hi afegien els productes de luxe exigits pels rics: Potes de corder, capons o caça, truites o esturions, sense oblidar els dàtils i les costoses espècies.

Per complementar l'apartat del menjar , hem decidit elaborar un vídeo sobre l'elaboració d'un postre medieval.
Us adjuntem l'enllaç.
http://youtu.be/UWvu-kVgqTA

ENTRETENIMENTS


Busca les diferències entre els dos dibuixos i adjunta un comentari amb les diferències que hi ha: