COSTUMS

Els banys en aquella època eren presos en una banyera enorme plena d'aigua calenta. El pare de família era el primer a prendre, després els altres homes de la casa per ordre d'edat i després les dones, també en ordre d'edat. Al final els nens, i els bebès.

Les teulades de les cases no tenien sota teulada i en les bigues de fusta es criaven animals, gats, gossos, rates i altres bestioles. Quan plovia les goteres forçaven als animals a baixar. D'això va néixer l'expressió: "plouen gossos i gats".

Els més rics tenien plats d'estany. Certs aliments com el tomàquet rovellaven el material fent que molta gent morís enverinada.

Els llocs per enterrar els morts eren petits i no havia sempre suficient espai per a tots per la qual cosa els taüts eren oberts i retirats els ossos per a ficar altre cadàver. De vegades a l'obrir els taüts, es percebia que el mort havia esgarrapat la terra, perquè havia estat enterrat viu.

En aquesta època va sorgir la idea de, en tancar el taüt, agafar al canell del difunt un fil i passar-ho per un forat del calaix que fos lligat a una campaneta sobre la terra. Si l'individu estava viu sol havia de estirar el fil i si sonava la campaneta, seria desenterrat ja que una persona quedava al costat del taüt durant uns dies. D'aquesta acció Surio l'expressió: "Salvats per la campana" que fem servir avui en dia.